Serem capaços de retrocedir en la nostra petjada ecològica?

La petjada ecològica ha estat causada per la societat capitalista que fomenta el consum desmesurat i on el gran objectiu és la maximització dels beneficis, deixant de costat els interessos ambientals o ecològics. Veient les grans destrosses que s´han fet i el mal que hem causat a la mare naturalesa, s’han pres algunes mesures per tal de reduir la petjada ecològica, així com utilitzar materials menys perjudicials, però mai s´han plantejat reduir el consum. En consideració a aquestes coses i moltes més crec que serà possible reduir la petjada ecològica i disminuir-la poc a poc, però el mal fet ja ho està i veig pràcticament impossible retrocedir-hi.

Per retrocedir en la petjada ecològica hauríem de gastar, cada any, menys del pressupost de recursos que la terra pot produir en un any, i actualment esgotem el pressupost al agost i cada any que passa s’esgota uns dies abans. És inviable i molt trist es miri com es miri, el consum puja i si això és igual diners pels empresaris, la natura queda en segon pla. Amb només reduir les emissions de carboni, la petjada ecològica disminuiria a la meitat, disminuint el malbaratament d’aliments, l’ús del cotxe privat a la ciutat i la fomentació del transport públic, etc. sí que es podria retrocedir la petjada. Però hi ha una cosa molt necessària perquè aquestes solucions es duguin a terme, la societat ha de deixar de tenir un pensament individualista i tenir-ne un de global, adonar-se que la natura s’ha de respectar i que aquest consum agosarat causa molta desigualtat i sobretot uns residus que faran que generacions futures no puguin gaudir de la Terra com haurien, bàsicament entendre que aquest mon no és nostre i el nostre deure, com a mínim, es deixar-lo com l’hem trobat. Jo directament veig aquest canvi de mentalitat pràcticament impossible, i si fos possible crec que es donaria massa tard. A més els governs que s’interessen per reduir les emissions de diòxid de carboni, reduir els residus, o qualsevol mesura per disminuir la petjada ecològica són molt pocs. Crec que s’hauria d’imposar des d’una organització major als estats una normativa que obligués als països a investigar i aplicar solucions envers el tema, ja que si no es fa el ritme de vida actual no només ens està portant a la insostenibilitat, sinó també en una desigualtat desorbitada en que perquè nosaltres puguem viure així hi ha d’haver gent que es mori de gana.

En definitiva, crec que aquest problema no tindrà solució, perquè l’única solució que veig és aquest canvi de mentalitat utòpic on la majoria de la població es preocupi més del medi ambient que del interès personal. Que sigui impossible no vol dir que hi ho haguem de donar per perdut, ja que perquè una cosa sigui impossible no vol dir q no l’hagis d’intentar, sinó que qualsevol apropament a aquest canvi ja serà millor que el que hi ha avui en dia.