La justícia belga ajorna l'audiència per l'euroordre contra Serret, Puig i Comín fins al 16 de maig

La fiscalia de Brussel·les considera que la informació rebuda fins ara per part del jutge Llarena, pel que fa a l’euroordre d’extradició dels consellers exiliats a Bèlgica, és insuficient per poder establir quins delictes del codi penal ha de demanar al jutge belga que ha de decidir si els extradita o no.

Aquesta situació farà ben segur que tot el procés judicial iniciat a Bèlgica s’allargui en el temps, de fet no es descarta un nou ajornament de l’audiència davant el jutge. De moment s’ha fixat una nova vista per al 16 de maig. Aquest impàs fa també que la defensa estigui amatent del que es pugui decidir per acabar de preparar la seva estratègia, si bé fins ara es manifesten optimistes davant l’evolució de la situació.

Aquesta sol·licitud d’informació addicional al jutge Llarena és la segona que es produeix per part de la fiscalia belga. Mentrestant els consellers exiliats a Bèlgica continuen amb mesures cautelars que els obliga a estar localitzats per la justícia belga i a posar-s’hi a disposició si els ho requereixen.

Opinió personal: continua l’embolic jurídic provocat pel procés independentista català i la seva externalització a diferents països d’Europa que entre altres aspectes mostren clares divergències en el tracte que es dona als acusats i en la interpretació dels delictes dels quals són acusats els exiliats. La demanda de més informació pot tenir una doble lectura, o bé que els països afectats mostren un major rigor jurídic en l’avaluació dels fets o que el jutge Llarena no ha fet bé la seva feina, tècnicament parlant. Ambdues situacions sense cap dubte deixen amb el cul enlaire Espanya i el seu sistema judicial.

Notícia publicada a l’ARA el 18/04/2018: https://www.ara.cat/politica/Serret-Puig-Comin-compareixen-leuroordre_0_1999000193.html

Europa es planta davant el mercat de dades

El proper 25 de maig entrarà en vigor el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), una nova regulació comunitària destinada a protegir la privacitat dels usuaris i castigar aquelles empreses que utilitzin les dades personals dels usuaris sense el seu consentiment explícit. Es tractarà de la regulació més estricta del món pel que fa la protecció de dades.

Es castigarà no només la utilització de les dades sense consentiment sinó també les fuites d’aquestes dades que puguin patir les empreses, ja que el reglament estableix clarament que l’usuari és el propietari de les seves dades i que només ell pot autorizar-ne la utilització sempre mitjançant una autorització.

Un dels aspectes importants del reglament és que es posa fi a les autoritzacions genèriques i ambigües, i també als textos inacabables de condicions d’ús que només provoquen confusió i males pràctiques. S’exigirà clàusules de privacitat clares i comprensibles. En cap cas el silenci es podrà considerar una acceptació implícita a l’ús de les dades.

També destaca el fet que el reglament vol acabar amb la impunitat de les empreses dels Estats Units pel fet d’estar fora de la UE ja que el reglament s’aplicarà a les empreses que utilitzin informació de ciutadans europeus.

El reglament té com element dissuasori la imposició de multes astronòmiques en el cas de fer un ús incorrecte de les dades dels usuaris.

Opinió personal: penso que es tracta d’un reglament del tot necessari si bé tinc els meus dubtes que sigui totalment eficaç. Les grans empreses trobaran altres fórmules o si les multes no són veritablement elevades assumiran la despesa de les sancions a l’obtenir-ne majors beneficis. És del tot cert que ara per ara l’usuari està del tot desprotegit i les grans empreses utilitzen les seves dades per diferents finalitats desconegudes pels usuaris. També és cert que l’evolució de les noves tecnologies va a un ritme tan elevat que costa tenir legislació immediata per controlar-les.

Notícia publicada a El País l’11 d’abril de 2018 (https://elpais.com/tecnologia/2018/04/06/actualidad/1523028029_005409.html)

L’adopció de sancions contra l’Iran per Síria divideix la Unió Europea

La situació provocada per l’actuació de l’Iran a la guerra de Síria ha creat divisió entre els països de la Unió Europea a l’hora de decidir les mesures de càstig contra Iran. Unes mesures que, per altra banda, no es plantegen inicialment com a dures per no posar en risc l’acord nuclear subscrit amb el règim iranià.

Mentre el bloc format per Alemanya, França i el Regne Unit proposen sancions selectives contra Iran per demostrar a EEUU que es poden aplicar sense retirar-se de pacte nuclear, altres països com Itàlia, Suècia i Àustria principalment es mostren reticents a aplicar les esmentades mesures.

La voluntat per convèncer Donald Trump de no deixar el pacte nuclear sembla però que no seran fructoses precisament en un moment de màxima tensió per l’atac químic fet a Guta Oriental.

Opinió personal: Crec que d’aquesta notícia es poden extreure dues conclusions, per una banda la dificultat de consensuar decisions entre països fins i tot quan aquests formen part d’una mateixa organització suprenacional com és la CE. I per una altra banda, la necessitat de prendre mesures davant barbaritats com l’atac amb armes químiques, però alhora, la dificultat de determinar quines han de ser aquestes decisions per a que puguin ser efectives.

Notícia publicada a El País el 13 d’abril de 2018 (https://elpais.com/internacional/2018/04/12/actualidad/1523557991_565203.html)

May veu inacceptable la proposta de la UE de mantenir Irlanda del Nort en el mercat únic

La proposta que ha fet la Unió Europea de mantenir Irlanda del Nort dins el mercat europeu, entre les diferents accions relatives al Brexit del Regne Unit, no han estat ben rebudes per la primera ministra britànica Theresa May. Des de la Unió Europea no es vol que hi hagi una frontera dura entre Irlanda del Nort, afectada pel Brexit com a part del Regne Unit, amb Irlanda, país que es manté a la CEE.

La proposta planteja mantenir Irlanda del Nord dins del mercat únic però com a mesura que només s’aplicaria si no es troba una opció millor.

La primera ministra britànica estar d’acord en no posar una frontera dura però no accepta la proposta de la UE perquè considera que aniria en perjudici de la integritat constitucional del Regne Unit.

Opinió personal: Dona la sensació que quan la ciutadania del Regne Unit va votar per la seva sortida de la CEE no era plenament conscient de totes les conseqüències i ara comencen a sortir problemes a diferents nivells. I possiblement els mateixos dirigents britànics tampoc n’eren del tot conscients. La idiosincràsia del Regne Unit va alhora que tot sigui més complicat i la frontera entre les dues irlandes, una afectada pel Brexit i l’altre amb continuïtat a la CE n’és un clar exemple.

Notícia publicada a La Vanguardia el 28 de febrer de 2018 (http://www.lavanguardia.com/internacional/20180228/441144454321/may-inaceptable-propuesta-ue-mantener-irlanda-del-norte-mercado-unico.html)

Els riscos d’una guerra comercial EEUU-China centrarà l’assemblea del FMI

Les darreres mesures preses per dos dels grans països del món com són EEUU i la Xina dirigides a posar traves a les importacions mútues s’han convertit en una preocupació per al Fons Monetari Internacional (FMI) i per al Banc Mundial (BM) ja que es preveu que incideixin negativament en el creixement econòmic mundial dels darrers temps deixant enrere la gran crisi de fa 8 anys.

Les mesures proteccionistes del president nord-americà Donald Trump amb la imposició d’aranzels a les exportacions especialment adreçades al gran competidor que representa la Xina, ha tingut com a reacció del govern xinès la imposició de gravàmens a la importacions nord-americanes.

Aquesta disputa entre les dues potencies econòmiques passava a ser el centre de debat i preocupació de l’assemblea del FMI, segons declaracions de Christine Lagarde, directora gerent del FMI, prèvies a la trobada on es manifestava preocupada per l’afectació que tindrà especialment en els països i consumidors més pobres.

Opinió personal: Les perspectives negatives de la victòria de Donald Trump a la Casa Blanca no paren de confirmar-se i en aquesta notícia en tenim una prova més. La seva política de convertir EEUU en la primera potència mundial recuperant vells esperits nord-americans el porta a prendre decisions unilaterals sense considerar l’efecte mundial que poden tenir. I a l’altra banda, la Xina, l’emergent gran potència mundial que no s’arronsa. En definitiva sembla la disputa de dos galls, a veure qui és més fatxenda, on no els importa gens les conseqüències del seu enfrontament que, com sempre, afecten als més dèbils.

Notícia publicada a La Vanguardia el 15 d’abril de 2018 (http://www.lavanguardia.com/vida/20180415/442594146135/los-riesgos-de-una-guerra-comercial-eeuu-china-centraran-la-asamblea-del-fmi.html)

Per a aquest últim trimestre penjaré cinc notícies més. Aquest cop el tema que he triat és la Unió Europea. Personalment, sempre he estat molt crític amb la UE i m'ha semblat una oportunitat per poder mostrar les notícies del que crec q s'hauria de canviar i les que estan be.

“França i Senegal impulsen un compromís titànic per l'educació”

L’Aliança Global per l’Educació, formada per 60 països i diferents donants internacionals, està buscant fons per tal d’impulsar l’educació als països més endarrerits en el tema. També s’ha organitzat una conferència entre el president de Senegal i el de França anomenada “una inversió pel futur” on parlen de l’objectiu d’aconseguir 2.000 milions d’euros anuals per finançar aquest projecte. Segons la UNESCO, 263 milions de menors no estan escolaritzats i un dels objectius de l’Aliança és centrar-se en l’Africa subsahariana, ja que dels tots els nens menors de 13 anys no escolaritzats en el món, aproximadament la meitat es troben en aquesta regió. Les Nacions Unides s’han mostrat molt favorables dient coses com que invertir en l’educació és el millor que podem fer. Espanya també te presencia en aquesta conferencia, que va ser convocada en una assemblea general de la ONU. Des de la creació de l’Aliança Global per l’Educació s’han destinat més de quatre mil milions i mig a la causa i està pensat que els països membres destinin un 20% del pressupost d’educació a l’Aliança.

Opinió Personal:

Aquesta és una gran iniciativa per tal de reduir els nivells d’analfabetisme mundials i crec que es una mesura molt generosa per part dels països donants i que pot causar grans millores globals. Estic totalment d’acord en que la inversió en educació és la millor i que donarà molts bons fruits.

Aquesta notícia ha estat extreta de “El País”, publicada el 1-2-18.

https://elpais.com/elpais/2018/02/01/planeta_futuro/1517482751_619328.html